"Vivències i l'aprenentatge de la vida"

Avui i viscut un fet, que a posat en marxa els meus mecanismes cerebrals de connexió cognitiva, els records, les vivències viscudes, les converses amb diferentes persones, han aflorat del mes profund raco del meu subconscient, junt a diverses imatges, opinions i també reflexions sobre un tema recorrent en la meva historia personal.

Es tracta del estret fil que separa la cordura, de la demencia o potser estaria mes ben dit, de pasar de no tenir cap trastorn del comportament, a si, amb refereixo el meu oncle, que esta al hospital, ara fara tres setmanes i que te 93 anys, fins la nit pasada, era i esperem que torni o segueixi sent el home lucid, despert i sensat que a sigut sempre, pero tenim clar, que te una edat avançada i que la vida un dia u altre passa factura, aixo u sabem, doncs aquest a sigut el detonant d'aquest escrit..

Qui no hagi viscut o no tingui o hagi tingut un familiar, amic o conegut, amb al·lucinacions, no sap el impacte que produeix amb les persones que estant el seu voltant, veure i escoltar com amb tota la "normalitat" del mon explica que veu a una Sra. amb la part superior del cos duen una brusa transparent i la part inferior amb una faldilla opaca i que també veu com surt de dins de la seva cartera, tres fulls de paper de tabac, que es transformen amb tres reis, un a costat del altre i que desapareixen al tocar la pared i per mes impacte tot aixo s'afegeix amb moviments de les mans i el seguiment de la seva mirada, tot i tenint una certa experiencia, la veritat, la cosa impacte.

Aleshores arriba la meva reflexió, que avui no la vull centra sobre la dicotomia entre la bogeria i la cordura, si no amb quant de banals es veuen les mesquines i petites discussions cotidianas que s'acostumen a tenir, com de ridícules, son certes preocupacions materials, al mateix temps que estupides poden ser les enveges que tenim els mortals i com perdem el temps amb cosas sense importancia i com ens podem enfadar amb amics, per voler tenir raor.

Tot aixo, aquesta visio, autentica e impactant, de la realitat, crec que potser ens pot fer mes savis per comprendre i entendre que es el important d'aquesta curta vida nostre, si es aixo veritat, també voldria dir que "necessitem" veure i passar un cert patiment i la seva experiencia, per madurar, per raonar, per entendre i per acceptar moltes de les coses que ens passen, potser tot aixo i fet d'aquesta manera ens fara mes senzill el poder acceptar els entrebancs de la vida, en tot cas que eixir sigui.