Tot i que la nit es fosca, no u es el meu record
per que l'estimació, l'amor mai u es, tingui aquest
el nom que vulgui i aixì es dintre meu, es un sentiment
que no es pot a pagar si es profund i de veritat,
es pot estimar, la llum, el sol, pero també la lluna i els estels,
al mateix temps que un arbre florit o una muntanya plena
de neu del hivern, axi es dintre meu, aqui també i entren,
les persones, homes i dones, es igual, el mon de les emocions,
dels sentiments, no te fronteras, ni policies i molt menys inquisidors,
segur que i hauran moments, en que la boira sera espesa, pero sempre
tornar a sortir el sol preuat, cada mati i aixi es dintre meu,
cada un de nosaltres pot decidir quin camí agafar, el de la
lluita anant en contra de algú o la de fer-ho a favor nostre,
estar a tocar, jo u tinc clar, vull fer el segon, tot i sabent
que no es fácil, pero, axi es dintre meu.
Perdona No se catalan.no te leo
ResponderEliminarFidel, no lo hago, para que no se me entienda, lo hago porque hay cosas que me salen en mi idioma, hay otras que puedo y escribo en castellano, creo que hay escritos que no es fácil traducirlos, como mínimo para mi, no tengo nada que perdonarte.(soy consciente que cuando escribo en catalán, solo me entenderán los que lo conozcan)
Eliminar